Acta 3

Projecte pel taller de tecnologia - Acta 3

- Lloc: Cafeteria de la FIB - UPC.
- Data: 24 de març del 2015.
- Hora inici: 18:30.
- Hora finalització: 19:30.
- Assistents: Joan Carles Baró, Èric Carrion Valls, Isaac Carles Mollfulleda, Gerard Calle Reus.

Ordre del dia:

1. Anàlisi de les propostes de millora pel nostre projecte.

Acceptació de la proposta que cada alumne faci el seu objecte, però seguirem fent els grups, perquè així es poden ajudar al taller, alhora de subjectar, o resoldre dubtes. Però sí que trobem més enriquidor que cada alumne arribi a construir un propi objecte.

Proposta perquè els alumnes puguin escollir el material per a l’elaboració de l’objecte; li hem estat donant voltes; i sí que és interessant, ja que durant el trimestre es fa la unitat didàctica sobre els materials, però tot i així, creiem que tanta llibertat d’elecció, comptant amb el disseny, implicaria massa dificultat a la pràctica. Decidim tenir l’activitat acotada en aquest sentit, i els llapis de colors seguiran sent el material comú per a tots els grups.

Observem que més d’un grup ens aconsella tenir més cura amb la seguretat, estem d’acord en afegir recordatoris per evitar accidents i reforçar temes de seguretat, segurament no vam puntualitzar gaire que el projecte és la primera pràctica a l’aula taller, però no la primera visita, on els alumnes ja hauran vist totes les eines al seu abast i se’ls hi ha explicat totes les normes de seguretat a tenir en compte.

Seguint amb la seguretat, alhora de tallar peces petites, hem d’aconsellar la utilització del cargol de banc, i per la unió d’aquestes, canviarem la cola termo-fusible per la cola blanca i així evitar possibles cremades.

Una altra millora, serà la de completar la fitxa per a l’alumnat amb la temporització, on no hem estat gaire detallats.

- Acords:

Per a la pròxima acta, el tema principal, serà l’anàlisi de les propostes de millora del grup de TEC 1, els quals han viscut de primera mà el nostre projecte.

- Compromisos:

Pensar propostes pel vídeo tutorial, per poder fer una pluja d’idees.

LA PRODUCCIÓ DELS ALIMENTS

OBJECTIUS I PROPOSTA DIDÀCTICA PER TREBALLAR A L’AULA


En el següent treball hem decidit tractar els objectius d'aprenentatge que presentem a continuació:

• Identificar les tècniques de conreu més adients per diferents tipus de cultius.
• Reflexionar sobre la importància de la tecnologia en la producció dels aliments.
• Identificar i explicar les diferents tècniques de producció ramadera i de pesca.
• Prendre consciència de les tècniques utilitzades per a l'elaboració dels aliments d'origen animal que ingerim en el nostre dia a dia.
• Comparar els diferents tipus de tractaments (tèrmics, químics i frigorífics).
• Analitzar els materials dels diferents tipus d’envasos segons la seva aplicació.

Propostes de millora

Al final de la classe vàrem intercanviar entre tots les nostres impressions de cada un dels projectes, però durant la setmana hem consultat la documentació de cada un dels projectes i discutit els conjuntament els membres del grup sobre les possibles millores, des del nostre punt de vista.

Les hem agrupat en el següent document:

Document PDF

http://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/04/01/21/28/okay-99032_640.png

Presentació dels projectes

Inici de la sessió


Entrem a l'aula i... Sorpresa!! Nova distribució de les taules! Entro amb cara d'estranyat i el primer que em trobo es la mirada del profe clavada als meus ulls. Tot seguit sense deixar ni un instant, la primera pregunta: - De quin grup ets?- Em pregunta el professor.

- Dia afortunat, aquesta me la se!- Penso per dins.

- Grup 1.- Responc tot content i satisfet.

- Et toca expossar primer. - Em respon el professor, com qui retorna una bolea a peu de xarxa en un partit de tennis.

- Ui ui uiii, haurem d'esperar als meus comanys. - Responc habilment.

- Perfecte, així explicaré la distribusió de l'aula. El grup 1 exposa primer - diu el professor.

- Això m'ha quedat clar. - Em dic a mi mateix.

- El grup 2 seu a les taules del lateral i faran d'inquisidors, el grup 3...

- Ep ep ep, alto aqui! Inquisidors? Anem forts avui no? - Penso per mi. M'els miro bé i me n'adono que s'els canvia la cara, es posen seriosos, amb mirades fixes, adopten un to de veu contundent... Els batejo als tres amb els sobrenoms: Tomás de Torquemada, Diego de Deza i Francisco Jiménez de Cisneros.

- Èric! Torna a l'aula!!- Em dic a mi mateix.

- ... el grup 4, es poble, no fan res. - Segueix el professor.

- Caram! Jo també m'apunto a fer d'espectador. - Penso.

- Els grups 5 i 6 realitzaran la tasca de tribunal. - Continua l'explicació i assenyala a la pissarra.

De sobte em giro per veure l'esquema de la pissarra - Ara ja sé qui és el botxí.- exclamo per dins.

- El control del temps el duré jo, i tindreu 10 minuts per grup. - Diu el professor mentre assenyala el seu lloc al dibuix de la pissarra.

- Uff ho tinc difícil, amb la mirada dels inquisidors no ho tinc molt clar que arribi als 10 minuts dalt del "ring".- Em dic a mi mateix.

- Un cop finalitzi el primer grup, s'asseurà al lloc del grup 6, el 6 on està el 5... - Segueix l'explicació del professor.

- Ji ji ji. - Amb un somriure contingut.

Intentant reprimir els pensaments, miro als inquisidors i els dic: - En algun moment o altre jo estaré al vostre lloc i vosaltres al meu. No us passeu!

...

"Tribunal de Galileo"

D'aquesta metodologia se'n diu "Tribunal de Galileo" i consisteix a donar diferents rols als alumnes i que aquests siguin rotatius. Els rols són:

Galileo: El alumnes que reslitzen l'exposició, els que són jutjats.

Inquisidor: Poden tallar en tot moment l'explicació que estiguin realitzant per tal de fer aflorar la cara dolenta dels que presenten el projecte.
Tribunal: Representen les persones que fan el seguiment més formal de la presentació. Realitzen preguntes un cop finalitza la presentació.
Poble: Poden veure què passa, però amb un interès poc real, gairebé sempre està fent altres coses mentre es presenten els projectes.
Cronos: En aquest car el professor actua de controlador del temps d’exposició i canvis de rol.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/Galileo_before_the_Holy_Office.jpg

Engage

http://www.engagingscience.eu/es/

El projecte ENGAGE segueix una de les prioritats de la Comissió Europea, concretament la de promoure una recerca i una innovació més responsable (IIR).

ENGAGE pretén capacitar a les generacions futures per participar en la ciència i així canviar la forma en què aquesta s'ensenya.

Normalment, l'alumnat es crea una imatge de la ciència com un conjunt de continguts. En canvi, per ENGAGE la IIR té a veure amb àrees de coneixement científic controvertides, en les quals els valors i els arguments són tan importants com els fets. Promoure aquest canvi és un repte molt difícil.

ENGAGE adopta una metodologia basada en la indagació, que permet que els estudiants s'expressin i els atorga la responsabilitat de prendre decisions informades.

Els objectius són:

Ajudar al professorat a conèixer temes científics d'actualitat i treballar les seves possibles aplicacions amb els estudiants.

Desenvolupar les creences, coneixements i pràctiques a l'aula per la IIR.

Proporcionar als estudiants una base sòlida per involucrar-se en qüestions científiques que es trobaran al llarg de la seva vida.

La comunitat virtual de professors es formarà al voltant de:

• ·         Materials educatius sobre ciència d'actualitat i materials educatius en obert.
• ·         Formació virtual per aprendre a partir de necessitats concretes.
• ·         Convenis de col·laboració per dur a terme projectes entre escoles i científics.

Per maximitzar el rendiment dels estudiants, ENGAGE es basa en:

• ·         Metodologies d'ensenyament recolzades per estudis acadèmics.
• ·         Indagació guiada.
• ·         Ensenyament explícit d'habilitats.

Les propostes de desenvolupament professional i personal docent i el desenvolupament del currículum de ENGAGE van més enllà dels cursos de formació.

La seva estratègia en tres etapes acompanyarà als docents en la realització de la seva pròpia indagació per convertir-se així en experts en IIR:

• ·         Adopta, perquè combina materials educatius apropiats, comunitat virtual, cursos en línia i tallers per guiar als docents i conèixer les seves opinions.
• ·         Adapta, perquè ofereix exemples, explicacions, anècdotes i activitats per ajudar al fet que els estudiants aprenguin.
• ·         Transforma, perquè ofereix projectes oberts en els quals mestres/as i alumnes/as col·laboren amb científics/as professionals en actiu, per aprendre sobre IIR.

UPC al capdavant en innovació

Les universitats catalanes destaquen en innovació i investigació.

Aquesta nit mirant les notícies de RTVE, m'he quedat amb aquesta notícia. La recerca i la innovació no formen part de les meves capacitats,  però puc estar tranquil, estem en la millor universitat!

http://www.rtve.es/drmn/embed/video/3046550

MWC 2015 - El futur a les nostres mans

Si la passada edició del Mobile World Congress s’anticipava l'era del tot connectat, en la de 2015, s'ha reafirmat aquesta tendència. El denominat 'internet de les coses' han estat paraules que han tornat a sonar amb força. També 5G, la xarxa que haurà de sostenir i transmetre volum de dades que necessitarà la societat interconnectada. Si fa un any es parlava d'ella com alguna cosa molt llunyana, en aquesta ocasió s'han pogut veure algunes demostracions.

El principal problema del “tot connectat” és la falta de capacitat de les xarxes actuals. Actualment treballen per buscar aplicacions útils més enllà dels dispositius mòbils, el potencial de projectes com el de l'excavadora en tasques de rescat en catàstrofes, pot ser especialment útil.

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bq_readers.png

Per altra banda m’agradaria fer menció a la marca espanyola que s'ha apuntat per primera vegada al MWC on ha tingut el seu propi stand. En ell han presentat el nou BQ Aquaris I4.5 Ubuntu Edition, així com una nova família de terminals amb Lollipop de sèrie sota el nom de Aquaris M.

L’Aquaris I4.5, al tenir aquest sistema operatiu permet accedir als anomenats Scopes, pantalles individuals d'inici ràpid per a música, vídeos, xarxes socials... BQ destaca els lliscaments per accedir a una pantalla o aplicació, en detriment dels botons.

De moment, Ubuntu Store compta amb poques apps, i potser es troba a faltar, per exemple, la de WhatsApp, encara que per als fans del programari obert, val la pena donar-li un cop d'ull.

Moltes gràcies mestres!

En diverses ocasions en el màster ens han fet recordar professors que hem tingut i que ens han marcat per sempre.

Aquest web és una bona eina per fer arribar el nostre agraïment.

Penseu, per un moment, en la vostra època escolar, i mireu de recordar aquell professor o professora que us va marcar especialment. Si us vau quedar amb les ganes de donar-li les gràcies, ara tenim l'ocasió de fer-ho en aquesta web moltesgraciesmestres.org. És una iniciativa de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Animeu-vos a fer arribar els vostres missatges!!!

‘Learning English by learning in English’

‘Learning English by learning in English’

Aprendre anglès tot aprenent en angles, el projecte tracta de fer ús de la llengua anglesa per treballar continguts d’assignatures comunes que s’imparteixen en català, i d’acostumar els alumnes a utilitzar, de manera escrita i oral en anglès com a eina, no com a objectiu. Segons la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera), una llengua estrangera s’aprèn, sobretot, quan es practica. El projecte no té la finalitat d’augmentar les hores lectives de la llengua anglesa; sinó la de familiaritzar els alumnes amb l’ús de l’anglès sense deixar de treballar la matèria.

Els alumnes s’incorporen voluntàriament al projecte, i continuen en el grup fins al final dels seus estudis al centre. En l’ESO els alumnes treballen alguna de les matèries comunes (ciències naturals, ciències socials, ciutadania...) en anglès, sempre depenent del que pugui oferir el centre. En cada curs hi ha un grup d’anglès amb els alumnes que hi participen.

El més important i enriquidor d’aquest projecte, és l’experiència que s’obté amb el programa d’intercanvi d’alumnes amb algun centre europeu prèviament acordat. On els alumnes tenen l'oportunitat de visitar la ciutat d’acollida, i durant la seva estada en el país d'intercanvi es realitzen visites culturals, així com diverses activitats pedagògiques que tenen com a fil conductor alguna relació que puguin tenir les poblacions participants. Alhora, també fan un seguit d'activitats que tenen com a finalitat afavorir la interrelació entre els alumnes de les dues escoles. 

Per altra banda, existeix el mateix sistema d’aprenentatge des del Departament d’Ensenyament, amb llengua francesa, amb el programa Catalunya-Quebec. Aquí també, els costos d’escolarització són coberts pel programa, mentre que els costos de desplaçament i acollida de l’alumnat són a càrrec de les famílies, que han estat seleccionades pels centres educatius.

	Internes	Externes
Negatives	Debilitats · No tot l’alumnat té el nivell suficient de la llengua estrangera, per no perdre el fil. · No tot el professorat té el nivell d’una llengua estrangera per poder oferir les classes de la seva assignatura. · Necessitat d’implicació de docents per a la bona gestió.	Amenaces · No totes les famílies tenen els mateixos recursos per afrontar una despesa econòmica extra. · Cal acordar amb el centre europeu d’intercanvi, el nombre d’alumnes, temps d’estada, tipus d’acollida,... · Falta d’alumnes per engegar el projecte.
Positives	Fortaleses · L’alumnat que participi, millorarà la seva competència lingüística. · Reforç de la convivència, cooperació, noves amistats. · L’escola de la vida, conèixer altres països i cultures.	Oportunitats · Poder millorar possibles relacions deteriorades, professor-alumne. · Incentivar el professorat a realitzar nous projectes. · Conèixer altres estils educatius, i poder aprofitar-los pel centre.

Les autoritats espanyols sobre la lluita contra la droga denuncien la banalització del consum de cannabis

M'hauria agradat fer les publicacions ordenades però el Telenotícies Vespre d'avui, (3 de març de 2015) m'han obligat a prioritzar aquesta sessió davant d'altres.

Tots els nostres esforços es poden anar a norris si els alumnes venen a classe havent pres substàncies. Ja podem innovar, estar motivats, il·lusionats, etc. que ells estan en un altre món.

Ahir dilluns, va vindre a la Universitat ICE UPC Ruth Castillo de Projecte Home (ONG). Organització on fan tractament, prevenció, assessorament...

Acostumen a realitzar xerrades dirigides al professorat, ja que consideren que són aquests amb la seva posició més pròxima a l'alumne qui pot aplicar més eficientment la prevenció.

Projecte Home va sorgir als anys 80, com a conseqüència al boom del consum d'heroïna, amb la intenció de promoure l'autonomia de les persones per evitar la drogodependència i d'aquesta manera recuperar la DIGNITAT.

Hem d'entendre que una conducta addictiva és un concepte molt ampli, consum d'heroïna, tabac, alcohol, però també ho són el joc, les compres compulsives, l'ús d'aparells electrònics...

S'han anat adaptant al llarg dels més de 30 anys, a les diferents necessitats o demandes que ha tingut la societat davant de les addiccions. Actualment disposen de diversos projectes que van del servei bàsic (residencies), reinserció (per als que acaben el tractament), nocturn, centres de dia i el programa jove entre d'altres. Aquest últim destinat a joves de 13 a 23 anys i a les famílies d'aquests. Hem d'entendre que les famílies són el primer agent per educar als nens/joves.

La Prevenció

Prevenir no vol dir informar, la informació que no ha estat sol·licitada es pot utilitzar de manera errònia per part dels joves. Els objectius principals de la prevenció són impedir, retardar i anul·lar. I es pot fer prevenció de manera global, de manera selectiva a entorns de risc i a entorns de molt alt risc. I aquests poden ser d'àmbit familiar, escolar o comunitari.

Dificultats

La negació de l'existència, és a dir, la falta de consciència provoca que es renunciï a la prevenció. Només informar i tindre una actitud contrària, no soluciona l'addicció. La falta d'alternatives d'oci insuficients. Sobretot els joves pensen en el plaer al moment i no en les conseqüències la mig i llarg termini.

Com a societat hem de reduir els factors de risc, ampliar el concepte que tenim de drogues i establir estratègies per resistir les tendències de l'entorn. Als mitjans de comunicació tan sols se centren en les drogues dures, en canvi no mencionen les invisibles que afecten molta gent.

Les drogues tenen un ús, però no un abús. I de l'abús a l'addicció ningú s'adona quan passa.

El consum de drogues en l'adolescència afecta de manera més agressiva, ja que el cervell s'està formant. S'experimenten canvis interns i externs en tot el cos i també canvis cognitius passant del pensament concret a l'abstracte. I per altra banda les emocions.

Els joves relacionen les drogues amb l'èxit, la transgressió, les noves sensacions, en passar-ho bé, etc.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b1/CERO_smoking_drinking.png

4 coses que no s'ha de fer:

• Informar per provocar el morbo.
• No parlar del que no mencionen.
• No usar paraules com: perillós, dures, prohibit...
• Vigilar el llenguatge, un exemple: drogues de disseny per drogues de síntesi.

Projecte Home

Aquest dilluns la classe ha estat una mica diferent ja que hem tingut una conferència sobre les addiccions en l'entorn escolar. En aquesta sessió se'ns ha parlat principalment sobre les addiccions provocades per substàncies diverses, tan legals com il·legals, les quals provoquen una dependència física i psicològica. En menor mesura s’ha fet esment de les de dependència psicològica com són les addiccions als videojocs, la ludopatia, o similars. De fet se’ns ha explicat els diferents tipus de drogues, i les alteracions que provoquen, com detectar-ne el consum.

________________________________________________________

La vida es un parany de temptacions del qual hem de ser capaç de resistir-nos. Al llarg de la vida aquestes seduccions insanes es van transformant de la mateixa manera que nosaltres canviem en la manera de percebre les coses.

L’estat emocional juga un paper molt important. Si experimentem un estat emocional intens (ràbia, por, tristesa, eufòria...) la potencia dels estímuls addictius es multiplica. Es a dir, som més vulnerables a caure en la temptació.

Què es una addicció?

És un trastorn o malaltia que has desenvolupat pel consum repetit, durant un temps llarg, de substàncies psicoactives o per la realització de la conducta addictiva, en el cas d’addiccions no químiques com la ludopatia, l’addicció al sexe, etc…

Es caracteritza pel fet que no pots deixar de consumir (o de realitzar la conducta addictiva) fins i tot a partir de què els efectes perjudicials superen clarament els positius.

L’addicció tarda un temps a establir-se, però encara tarda més a desactivar-se, degut a l’empremta que deixa en el teu sistema nerviós central, concretament en les estructures de l’amígdala, situada al mesencèfal o cervell mig, que és on es regula també el plaer, les emocions i les conductes instintives.

Per  grups d’edat algunes addiccions típiques:

6-12anys:

• Menjar
• Videojocs

12-16 anys:

• Menjar
• Xarxes socials
• Videojocs
• Drogues (Principalment Alcohol, Tabac i Cànnabis)
• Emocions o activitats físiques fortes o intenses o activitats de risc

16 ans cap endavant:

• Menjar
• Xarxes socials
• Videojocs
• Drogues (A més de les esmentades anteriorment, drogues sintètiques,  cocaïna, heroïna, entre d'altres... )
• Emocions, sensacions,  activitats físiques fortes/intenses o activitats de risc

Es pot observar que els videojocs afecten a totes les edats, Recomano veure el reportatge de TV3, 30 minuts, “Videojocs, la seducció imparable”

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/videojocs-la-seduccio-imparable-a-30minuts/video/5475457/

https://www.youtube.com/watch?v=ISOLUuwgS5I

Projecte Grup 1 del TEC 2

Enunciat

Fitxa del docent

Pantilla memòria


Rúbriques

Acta 2

Acta setmana 2

- Lloc: Cafeteria de l’edifici Vèrtex - UPC.

- Data: 3 de març del 2015.

- Hora inici: 15:20.

- Hora finalització: 16:00.

- Assistents: Joan Carles Baro, Eric Carrion Valls, Isaac Carles Mollfulleda, Gerard Calle Reus.

Ordre del dia:

1. Decidir el model exacte d’objecte a construir i pensar alternatives si no fos possible implementar-lo.

Es vol presentar la pràctica com la primera que facin al taller els alumnes de 1er d’ESO a l’assignatura de Tecnologia. L’objectiu que es vol potenciar és: “Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills tot aplicant, amb autonomia i creativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar la seva idoneïtat.”

Es remarca la importància d’emmarcar la pràctica dins d’un context. Per exemple, podria ser Sant Jordi, el dia de la mare/pare o un regal per uns estudiants d’intercanvi.

Es comenta que seria interessant potenciar la creativitat en la pràctica. Per exemple, donant diferents materials i que els alumnes, fent recerca, dissenyin ells mateixos la bijuteria que volen fer. Es troben certs inconvenients, com per exemple, que essent la seva primera pràctica, els alumnes no siguin capaços de fer-la si no se’ls dona molt pautada.

Es parla sobre la memòria a entregar per part dels estudiants. El format de la memòria ja hauria d’estar establert i els punts haurien de ser:

1. Descripció i anàlisi del problema.
2. Recerca d’informació.
3. Generació i selecció d’idees. Plànols.
4. Execució i pla de treball.
1. Llista de materials.
2. Llista d’eines i productes.
3. Pla de treball.
5. Avaluació i propostes de millora.

2. Organitzar la manera de treballar en grup de forma coordinada i no presencial

Es debat la manera de com quedar per fer les pràctiques en grup, ja que vivim en zones geogràfiques bastant allunyades i és difícil de quedar. Es pacta crear una carpeta compartida al Google Drive per anar treballant amb la documentació a presentar.

- Acords:

Crear una zona compartida a Google Drive per a penjar-hi la documentació amb què treballarem.

- Compromisos:

El far de les "smart cities"

Aquest cap de setmana mentre esmorzava fent una ullada al diari, vaig llegir aquesta noticia:

L'endemà vaig fer una búsueda ràpida per internet i la ‘ciutat intel·ligent’ s’explica a les escoles a petita escala. El programa “Smart Education” vol apropar el concepte smart i la innovació als alumnes amb activitats i tallers. Durant aquest curs escolar es posarà en pràctica en 5 centres de la ciutat de Barcelona.

Pel que fa a l’ESO, està previst que el pròxim curs comencin les proves pilot dels programes pensats per a alumnes de segon i quart de Secundària. Aquests van des del desenvolupament d’intel·ligència aplicada –com pot ser el cas dels horts amb sensors–, a sessions en les quals s’expliquin les possibilitats del Big Data o el desenvolupament d’aplicacions de control, entres altres. “També treballem per fomentar vocacions tecnològiques per mitjà de la robòtica o la impressió 3D.
El responsable d’Innovació de l’Institut Municipal d’Informàtica destaca la importància de descobrir el talent i formar professionals per a la nova indústria intel·ligent. “Cal despertar les vocacions científiques i tecnològiques i potenciar noves professions, com la d’especialista en dades”.

Deixo adherit la web de La Vanguardia.

WMC 2015

Quines serán les novetats?

Cooperem i col·laborem

Recordeu, cooperem amb els companys del nostre equip i col·laborem amb els de l'altres!

Aspectes personals

Quins aspectes influiran en la teva manera d’impartir classe?

Principalment el meu passat com estudiant és el més influirà en la meva docència, per altra banda aquest màster m’està ensenyant els nous estils docents (nous per a mi)i que no tenen res a veure amb l’ensenyament que jo vaig rebre.

Què t’agradaria fer en el futur?

Estic estudiant l’especialitat de tecnologia en aquest màster ja que amb la meva titulació no podia fer cap més especialitat, però això no ha de ser un impediment per a mi.

Intentaré posar de la meva part en el canvi d’estil educatiu que hem de fer a les escoles.

Què t’interessaria saber d’un grup d’alumnes de secundària, per exemple, en un traspàs tutorial? És important per a la dinàmica del grup? I per a l’aprenentatge?

Poder conèixer els aspectes generals del màxim d’alumnes possible. Poder-los situar, poder arribar a entendre la seva conducta, saber les seves limitacions per poder reforçar-les, així com les seves habilitats per poder potenciar-les.

És molt important tenir una bona informació de l’alumnat per poder treure el màxim profit d’ells.

Quina informació ha de donar un professor sobre ell mateix? Quina creus que no ha de donar?

La relació alumne-professor és molt complicada, marcar una distància però mantenint la confiança és un gran repte.

Considero que s’ha de donar informació sobre la nostra vida, sense entrar en detalls, en l’escola on treballo explico aspectes personal de lo mes normal i entenen que lo estrany es que els ocultis. Crec que la clau es que es vagin assabentant de mica en mica, aprofitant les diferents sinergies que es generen.

I no tan sols marcar uns límits sinó que ells entenguin que hi ha uns límits i que els han de respectar.