STEAM 2

Ensenyament de la ciència per a ciutadans responsables
Charly Ryan @UniofWinchester
Professor d'Educació de la Universitat de Winchester (Hampshire, Regne Unit)

L'educació científica s'ha de centrar en competències que posin l'èmfasi en l'aprenentatge a través de la ciència, i ha de passar de STEM a STEAM per vincular la ciència amb altres matèries i disciplines.
Charly Ryan és coordinador de l'informe de la Comissió Europea «Science Education for Responsible Citizenship» (en vies de publicació). La seva tasca d'investigació i docència ha estat vinculada al disseny, l'execució i l'avaluació de programes que donen suport a la recerca i desenvolupament a les aules i que se centren en aspectes de la pedagogia de la ciència i la recerca de mitjans per aconseguir fer arribar aquests avenços a diverses audiències. Un dels seus focus d'atenció és la necessitat de concentrar-se en el desenvolupament i control de l'aprenentatge de l'estudiant, i els seus vincles amb l'avaluació. Un altre és també la necessitat de desenvolupar el paper que tenen escriure, parlar i escoltar en el desenvolupament de la comprensió.

Segons Charly Ryan ha d'existir un marc normatiu, polítiques col·laboratives i més científics per poder seguir prosperant.
Existeixen molts projectes però hi ha una manca d'intercomunicació entre ells, per altra banda com que aplicar la ciència és complicat, no es fa. Per això recomana tractar els problemes globals proposant solucions locals. A major implicació millors resultats, s'ha de fomentar al màxim la implicació i la motivació, ja que l'educació científica és per a tota la vida.



Recerca i innovació responsables (RIR), un nou context per a l'ensenyament de les ciències
Ignasi López Verdeguer @ignasilopezv
Director del Departament de Ciència de l'Obra Social "la Caixa"
Avui dia hi ha l'evidència que hem d'implicar la societat en general en les decisions sobre la forma i la direcció de la recerca i la innovació per contribuir a una economia intel·ligent, sostenible i integradora en el creixement de les nostres societats. Com afecta aquest nou paradigma de governança de la recerca i la innovació a l'educació de STEAM? La necessitat de més especialistes de STEAM és clau per al futur, però no és prou. També necessitem ciutadans científicament alfabetitzats, institucions que puguin fer front a la complexitat del món tecnològic, i científics que connectin millor amb les necessitats de la societat. En aquesta xerrada s'ha parlat de recerca i innovació responsables en relació amb l'educació científica i dels esforços realitzats en aquest sentit pel Grup "la Caixa".

Com diu Ignasi López Verdaguer, ens hem centrat en el "què" i no hem pensat en el "perquè".

S'ha de fomentar la Recerca i Innovació Responsable (RIR), Responsable Resserch Innovation (RRI).

La ciència i la tecnologia ha d'anar de ma mà de la ciutadania, ha d'existir un diàleg ètic i moral on els polítics hi col·laborin i es realitzi un treball conjunt de la ciència i la societat.

La tecnologia avança més ràpid que la societat i l'està deixant enrere. No ens ho podem permetre!

Charly Ryan i Ignasi López Verdeguer presentats per Lluís Noguera

STEAM 1

Lliçons apreses: implementació de programes de mentoria a diverses ciutats
Kristian Breton @KristianBreton

En els últims cinc anys, l'Acadèmia ha posat en marxa una innovadora forma de potenciar els seus recursos en benefici de joves de secundária que estan en situació d'exclusió. Es tracta de l'Afterschool Mentors Program (ASMP) de STEM, que ha arribat a més de 10 000 joves i que permet formar i contractar com a monitors estudiants de postgrau i becaris postdoctorals per dur a terme programes extraescolars a Nova York. Per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, el programa de mentors es troba en el seu segon semestre i està adaptant mentors per a Tarragona i Barcelona. Aquesta presentació detalla l'experiència adquirida i la importància de ser flexibles en l'aplicació d'un programa d'abast global.
Kristian Breton és director nacional i internacional del Programa extraescolar de STEM de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Nova York, que té el suport de la Fundació Nacional de Ciències (NSF) en col·laboració amb la Universitat Estatal de Nova York (SUNY). Kristian va treballar prèviament per al Departament de Joventut i Desenvolupament Comunitari de la ciutat de Nova York (DYCD), on es controlen i avaluen els programes extraescolars de tota l'àrea de Nova York. Abans de treballar per a l'ajuntament de la ciutat, Kristian va desenvolupar la seva tasca a la zona est de Harlem amb organitzacions comunitáries de base que dissenyaven 1 oferien serveis extraescolars per a joves de secundària i preparatòria.

Anotacions durant la conferència:

Recomana que tots els futurs docents passin un període amb altres docents experimentats, també demana molta més flexibilitat tant en el currículum com en horaris, temporització, localització, etc. També reclama compensar amb més facilitat la feina dels universitaris en forma de crèdits, però no de manera sistemàtica i tots. No tindre aules específiques, que sigui un tot, un conjunt.

Comenta que l'ús de vídeos ajuda i que funcionen tots, tant registrats com fer-ne in situ.

"Un experiment val més que cent opinions d'experts." Kristian Breton.

Per què l'aprenentatge basat en projectes (PBL) i com aplicar-lo?
Cindy Johanson @cinjo

Directora executiva d'Edutopia
Fundació Educativa George Lucas (San Rafael, California, EUA)
L'experiència de milers de mestres de tots els nivells i matèries, avalada per la investigació, confirma que el PBL és una eina eficaç i apassionant d'aprendre i desenvolupar competències d'aprenentatge sòlides necessàries per obtenir l'èxit a l'escola, a la universitat i a la vida. Per què hi ha tants educadors als Estats Units i arreu del món interessats en aquest mètode d'ensenyament? La resposta és una combinació de raons de tota la vida i dels resultats més recents. Aquesta sessió destaca cinc elements bàsics de PBL utilitzats per professors a les escoles. A través d'exemples del món real i recursos web recomanats, els assistents hem observat les darreres experiències d'aplicació d'aquest mètode.

Cindy Johanson, amb més de 25 anys d'experiència liderant el disseny de serveis digitals en educació, actualment dirigeix Edutopia, la Fundació per l'Educació de George Lucas, líder en inspiració i informació sobre el que és innovador en educació primària i secundària.

Anteriorment, Johanson va ser vicepresidenta sénior Public Broadcasting Service (PBS) dels Estats Units, on va llançar el guardonat pbs.org i les seves versions per a nens, pares i mestres.

Anotacions durant la conferència:

Les 5 claus del ABP:

• Connectat amb el món real. Per tal d'aconseguir-ho s'ha d'insistir en la comunitat i en l'entorn fins que s'involucrin. 
• Projectes rigorosos que siguin l'element central no utilitzar-ho com a postre. 
• Projectes en equip i col·laboradors. Per tal que aprenguin a parlar-se. L'art de la facilitació. 
• Crear curiositat per tal que es plantegin preguntes. Què funciona bé en un grup? 
• Sistema d'avaluació en concordança. Petites verificacions o fins hi tot que ells mateixos valorin si estan aprenent.

Cindy Johanson amb Neus Sanmartí Puig

Ciència a les escoles de primaria: Oh, no... Què hem fet malament?
Dr. Ioannis Miaoulis @museumofscience
President i director del Boston Museu de Ciéncies (Boston, Massachusetts, EUA)
President de sessió:Jorge Wagensberg, físic
Tot i que els éssers humans fan la majoria dels objectes amb què interactuem i utilitzem dia a dia, al llarg de les seves vides, durant les nostres vides, l'actual currículum d'estudis se centra molt poc en com és el món fet o dissenyat per l'home: plomes, cotxes, píndoles, edificis... tots fruit de les tecnologies i els resultats del procés de disseny d'enginyeria. La majoria dels educadors afirmen que la ciència és la disciplina que ensenya als nens sobre el món que els envolta. No obstant això, els plans d'estudi de ciències se centren en el món natural que constitueix només una petita part del nostre dia a dia. Els nens passen una enorme quantitat de temps d'aprenentatge amb coses que són totalment irrellevants per a les seves vides, i quan es fan adults són tecnològicament analfabets. Ioannis (Yannis) Miaoulis ens ha il·lustrat sobre com el nostre sistema educatiu ha perdut l'oportunitat d'introduir a les escoles el món creat per la humanitat i el procés de disseny d'enginyeria.

Ioannis (Yannis) N. Miaoulis és, des del 2003, president i director del Museu de Ciències de Boston, un dels centres científics més grans i visitats del món. Anteriorment va ser degà de la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Tufts. El 2004 posa en marxa el Center for Technological Literacy® (NCTL®) per millorar el coneixement de l'enginyeria entre la gent de totes les edats i per inspirar els enginyers i científics del futur.
Els seus plans d'estudi han arribat a uns 78 000 professors i 6,5 milions d'estudiants. Miaoulis va obtenir els títols de llicenciatura i de doctorat en Enginyeria Mecànica, i té un màster en Economia per la Universitat de Tufts i un màster en Enginyeria Mecànica pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha publicat més de cent articles i té dues patents.

"La ciència per entendre el món i la tecnologia per canviar-lo." Dr. Ioannis Miaoulis

Dr. Ioannis Miaoulis amb Jorge Wagensberg

Com encoratjar i donar suport a les dones perquè estudiïn ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques?
Gail Cardew @gailsci

Directora de Ciència i Educació de la Royal Institution (Londres, Regne Unit)
El debat sobre la forma d'encoratjar i donar suport a les dones per estudiar STEAM és encara candent, tant al Regne Unit com en altres llocs. Sabem que hi ha molts factors que afecten la percepció que les donés joves i el seu entorn tenen de la ciència; algunes d'aquestes percepcions van començar a una edat força jove, molt abans de descobrir la seva vocació. La Royal
lnstitution (RI) s'ha compromès a encoratjar les joves a pensar més profundament sobre les meravelles i les aplicacions de la ciència. Això inclou assegurar-se que les dones científiques
tenen una gran visibilitat en els seus programes de participació pública i en l'organització d'activitats específiques per a les joves. Un bon exemple és la Lucy, que després d'assistir a una activitat de la RI, va afirmar: «Avui he descobert que m'agrada la ciència!».

Gail Cardew amb Coral Regí

Cas d'èxit local
L'Institut Menéndez y Pelayo i l'Ajuntament de Barcelona
A càrrec de Marta Ponti.

Intervenir en la millora de l'espai públic i participar en la construcció d'una ciutat més segura, més solidària, més neta, menys sorollosa, més verda i més sostenible, és l'objectiu d'aquesta experiència que els alumnes d'aquest institut duen a terme a través del programa de geolocalització «CitizenSqkm», un mapa en el qual elaboren un cens dels aspectes positius i negatius del camí escolar. Ens han explicat la gestació, la tecnologia utilitzada i el seu procés i resultats. Tot i les dificultats tècniques que han sorgit, han realitzat una molt bona explicació del seu projecte.
Podeu consultar més informació a: escolaorlandai.blogspot.com.es

Alumnes de l'Institut Méndez y Pelayo

Tools for creative people

STEAM out

Steam Lego

Començarem pel final, sortint de l'STEAM, ens han donat una minibossa de LEGO amb el títol: Aprendre a aprendre.

Segurament que el primer que ha fet tothom ha estat muntar alguna figura però jo no he pogut evitar contar-les prèviament. En el meu sobre hi ha 63, però en un altre hi havien 71.

Aquesta xifra em recorda una dada publicada a La Vanguardia on s'afirmava que hi havien 80 peces del Lego per habitant del món. Si fa no fa un sobre d'aquests per persona!!

Per altra banda en el mateix article es comenta que és una empresa que no ha aparegut mai en la llista d'empreses més innovadores del món segons MIT. Per mi la paraula Lego està estretament relacionada amb innovació, tan sols heu de fer una cerca al Google amb les paraules "lego+innovation" i apareixen més de 5 milions de resultats.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/24/LEGO_logo.svg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/MIT_logo.svg

Què s'hauran dit el Dr Ioannis Miaoulis, President i director del Boston Museu de Ciències de Massachusetts, i Màster en enginyeria mecànica pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i els representants de Lego en trobar-se a l'STEAM Barcelona? Bromes a part el Dr. Miaoulis ens ha obert els ulls sobre l'evolució de l'educació i com el sistema educatiu ha perdut l'oportunitat d'introduir a les escoles el nom creat per la humanitat i el procés de disseny d'enginyeria. Per altra banda afirma que s'ensenyen coses irrellevants massa a la lleugera, potser ho hauria de fer amb una mica més de tacte.

ÍNDEX

BREU INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’OBJECTES

ANÀLISI D'OBJECTES

PRESENTACIÓ del treball i de la PROGRAMACIÓ

DURADA i METODOLOGIA

OBJECTIUS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Eines i materials

Construcció del tambroí

Fitxa de l'alumne

BREU INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’OBJECTES

Per què analitzem els objectes?

• Per saber per a què s’utilitza
• Per conèixer les mides
• Per conèixer el procés de fabricació (materials, cost)
• Per conèixer elements substitutius
• Per saber de quines peces està format, com s’anomenen, com estan unides

En resum, per conèixer millor els objectes que ens envolten i aprendre a utilitzar un mètode que ens serà útil en molts àmbits.

EXEMPLE DE MÈTODE D’ANÀLISI

Fase 1: Anàlisi global. Identificar l’objecte, dir-ne el nom i la seva utilitat

Fase 2: Anàlisi anatómica. Observar l’aspecte (forma, color, textura,...) i descriure’l breument. Primer en conjunt i després peça a peça, es a dir, desmuntat. Farem un esbós de l’especejament, numerarem i anomenarem les peces.

Fase 3: Anàlisi funcional. Investigar el funcionament de cada peça i la seva funció en el conjunt

Fase 4: Anàlisi técnica. Especificar les característiques relacionades amb la fabricació i la utilització. És complementa amb un croquis de l’objecte. També saber les mides, pes, materials, cost, seguretat en l’ús.

Fase 5: Anàlisi històrica i social. Estudiar l’evolució de l’objecte, com a influït aquest fet en la societat (demanda social), que s’emprava abans de que existís.

ANÀLISI D'OBJECTES

Com ja coneixeu, la tecnologia tracta dels productes artificials creats per l'home, per millorar les seves condicions de vida. També tracta sobre els processos de creació d'objectes, els materials, les eines, i les tècniques necessàries per construir-los.

El procés tecnològic (procés per a la creació d'objectes) comença amb el plantejament d'un problema, necessitat o situació que cal solucionar mitjançant el disseny d'un objecte tecnològic.

Per crear hem de saber analitzar objectes, i aprendre de les decisions que s'han pres en el seu procés de disseny i construcció.

Analitzar significa estudiar, investigar, examinar. L'anàlisi tècnica, amb ajuda del coneixement científic, tecnològic, gràfic... estudia i explora els productes i els processos tècnics.

Mitjançant l'anàlisi podem conèixer com és una cosa o fenomen, com es comporta o funciona i, en el cas dels productes tecnològics, també per a què serveixen. Però l'anàlisi permet conèixer, a més, altres aspectes: Com es relacionen les diferents tecnologies utilitzades per produir-ho i quines implicacions econòmiques té, per comprendre si és factible realitzar-ho i baix quines circumstàncies. 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Lupa.JPG

L'anàlisi permet, llavors respondre a preguntes tals com:

• Quines parts o peces componen aquest producte tecnològic? 
• Com es relacionen entre si? 
• Perquè el producte tecnològic compleixi adequadament la seva funció quines parts són essencials i quins no? 
• Quines necessitats permet satisfer? 
• De quin materials està fet el producte? 
• En què és similar i/o diferent d'altres productes tecnològics que compleixen la mateixa funció? 

Amb l'anàlisi d'objectes es pretén que us fixeu en el que ja està construït, perquè tragueu conclusions de com el seu dissenyador o dissenyadors van arribar a la seva solució.
En cada producte de l'activitat tècnica hi ha tancats múltiples elements del coneixement humà:

• Part de la cultura tècnica, (procediments de fabricació, coneixements sobre materials, el seu ús i les eines emprades per transformar-los). 
• Coneixements científics, (lleis sobre la matèria i els sistemes físics). 
• La trajectòria històrica, d'aquest tipus d'objecte i els problemes que resol (canvis de forma i estructura, de funcionament i materials empleats). 
• Criteris estètics i plàstics, característics d'una cultura, aplicats als seus objectes materials. 

Un procés d'anàlisi sistemàtic pot girar entorn de diferents nuclis d'interès. Cadascun ens ofereix diferents informacions que es complementen entre si, i la informació que podem obtenir de cadascun ens permet iniciar altres anàlisis. Deus fixar-te en els diferents aspectes que configuren la raó de ser d'un objecte tècnic: el seu context, els seus diferents valors; amb això tindràs accés al coneixement dels diferents sabers implicats en ell. Un dels mètodes és un procés qüestionari sobre l'objecte que va des d'aquest a la necessitat que satisfà.

ANÀLISI ANATÒMIC O MORFOLÒGIC. Quina forma té?

ANÀLISI FUNCIONAL. Com funciona?

ANÀLISI TÈCNIC. Com està fet i de quin material?

ANÀLISI ECONÒMIC, Quin valor té?
ANÀLISI SOCIOLÒGIC. Quina necessitat cobreix?

ANÀLISI HISTÒRIC. Com està vinculat a l'estructura sociocultural i històriques?

ANÀLISI ESTÈTIC. És bonic?

PRESENTACIÓ del treball i de la PROGRAMACIÓ

L'elaboració del tamborí de plàstic s'ha fet amb objectiu de complementar i acompanyar amb la percussió tradicional el flabiol de plàstic elaborat per a les escoles. El tamborí es pot considerar també com un instrument de percussió addicionat a l'aula.

El flabiol i el tamborí són dos instruments que tant en la música antiga, com en la música tradicional catalana, els fa servir interpretativament un sol músic, executant-los alhora de manera que un únic intèrpret executa melodia i ritme. A més el tamborino, al contenir bordons de corda, que vibren conjuntament amb la membrana, produeixen una nota contínua que afinada amb la ressonància del tambor, i per tant sumada a aquesta, generen un harmònic afinat amb el to de la melodia del flabiol. Aquesta característica multifuncional des del punt de vista melòdic, rítmic i harmònic, és una de les condicions que han permès perpetuar al llarg de la història, aquest instrumentista, ja que amb un únic músic es pot acompanyar una dansa, un ball etc... amb una despesa econòmica reduïda respecte a un conjunt instrumental de major nombre de músics.

Aquests valors de l'instrument que anomenem genèricament tamborí o tamborino, fan que caigui adaptar-lo també a les característiques escolars que ja proporciona el flabiol de plàstic esmentat.

A Catalunya podríem considerar que actualment tenim tres tipologies de tamborí diferenciables: el tamborí de la cobla moderna de sardanes (petit i de so molt agut, sempre penjat del braç), el tamborí tradicional de tipus renaixentista (molt més gros i més greu, sense riscla de fusta, sostingut amb la mà o penjant del cos, i que trobem a Catalunya i a les illes), i el tamborí tipus "bombo o "caixa" en vertical i centrat, usat a les comarques al voltant del Montseny.

S'ha optat per la tipologia renaixentista, ja que per les seves dimensions facilita la tècnica interpretativa, alhora que la seva tècnica constructiva també en fa viable la seva auto-construcció per part de l'alumne.

A través de la recerca tecnològica i didàctica per a elaborar i usar el tamborino, es crea aquest projecte d'innovació educativa en els àmbits artístic, científic-tecnològic i matemàtic, des del treball de les competències bàsiques. Els alumnes posen en marxa el coneixement de diferents disciplines que s'utilitzen per arribar a objectiu: tenir un instrument de percussió de qualitat, i construït per ells mateixos.

El tamborino és un instrument molt adequat per als diferents nivells i estudis de secundària.

Per a obtenir un tamborí, és necessari un esforç significatiu de l'alumne per a aconseguir-lo per a si mateix, fet que li aportarà una gran satisfacció personal en haver-lo assolit finament. Tot això va augmentant i millorant considerablement durant l'evolució del treball, de forma natural i a través de la motivació del resultat obtingut.

El baix cost material, fomenta el valor al treball i l'esforç com a mitjà per a assolir fites importants i de bon resultat, impulsant els valors personals (coneixement, raonament i esforç individual i compartit) per sobre dels materials.

Ja existeix una àmplia recerca dels materials i eines que existeixen actualment i les seves característiques. Tot i això, cal tenir en compte que les possibilitats són moltes i que tot i que s'exposa una d'elles, també n’hi ha d’altres també molt interessants. Aquest aspecte és especialment important pel que fa a la recerca tecnològica. Per aquest motiu es planteja l’anàlisi d’objectes complementar el projecte d'innovació educativa en l’àmbit de l’ensenyament a secundària.

En conseqüència, el tamborí, juntament amb el flabiol, esdevenen instruments que aporten sentit de comunitat, amb els que compartir i viure la música més enllà de l'aula, gràcies a les seves característiques. Aquesta reflexió ens acosta a la competència social i ciutadana amb la que aprenen a conviure i habitar el món.

DURADA i METODOLOGIA

La durada necessària per a l’elaboració deis tamborins és d'unes 5 sessions aproximadament. L’organització del temps, els agrupaments i els espais per a elaborar el tamborí, depenen de les possibilitats i característiques de cada centre educatiu, i és per tant un paràmetre variable.

La unitat didàctica es troba redactada com a text instructiu, incloent-hi els processos matemàtics necessaris sobre la geometria i amb alguna proposta didàctica en relació als seus càlculs. El plantejament i l'elaboració són concretats segons el currículum i les proves de competències bàsiques de matemàtiques de secundària. Els objectius, continguts i criteris d'avaluació que s'exposen en el següent apartat són una proposta general sobre els aspectes que es poden desenvolupar i avaluar.

Serà tasca dels docents els qui escolliran quina activitats és la més adients per als seus alumnes, així com quins objectius, continguts i criteris d'avaluació són els que es prioritzen per a l’elaboració del tamborí. En qualsevol cas, és important que els alumnes reflexionin i analitzin tot allò que observen i fan. El procés d'elaboració i els resultats, serviran per a que l'alumne vagi experimentant i reflexionant el perquè acaba tenint un bon instrument.

El tamborí es desenvolupa des de diferents competències, destacant-ne les següents en relació a les àrees avaluables:

• Artística i cultural: Treball tecnològic i manual, en relació a la producció i anàlisi del so, amb l'objectiu d'obtenir un instrument musical.

• Matemàtica: Geometria (àrees, perímetre, diàmetre i radi) de la circumferència; el quadrat i el triangle (àrees i alçada i relacions perimetrals); i el cilindre (volum i desenvolupament). Instruments, tècniques i unitats de mesura.

• Coneixement i interacció amb el món físic (coneixement científic): Les propietats dels materials. La producció sonora (vibracions deis materials).

També s'hi troba implícita la competència comunicativa en la introducció de vocabulari sobre eines, materials, i parts de l'instrument; així com la possible elaboració d'un text instructiu.

En començar el procés de construcció, l'ús de la mesura i el càlcul seran un dels recursos que conduiran als alumnes cap a un major rigor i precisió en l'elaboració del tamborí, fent ús d'eines apropiades i diverses. L’observació, manipulació i anàlisi de la geometria i la relació amb el càlcul és la base del pensament matemàtic en aquest treball.

L’experiència adquirida en el procés elaboració del tamborí, porta a l'alumne a observar, provar i analitzar les seves accions sobre els materials, apropant-se al coneixement tecnològic i científic.

Per una banda, cal que cada alumne s'esforci en resoldre aquelles activitats en les que més dificultat mostra, i per altra, fomenta la responsabilitat i augment d'autoestima per allò que resol; ja que sovint són tasques que no ha fet mai o que ha fet molt puntualment (cosir, cargolar, tensar, etc...). Un dels aspectes destacats d'aquestes activitats tecnològiques és la construcció d'un suport per tallar el tub de 20 cm de diàmetre necessari per al cos del tamborí.

La cooperació en les tasques és un altre aspecte imprescindible. Cal que tots assoleixin objectiu que per tant, assumeixin una o altra responsabilitat (aprenentatge cooperatiu) tant pel que fa a les noves destreses que posin en marxa, com també per les habilitats que cadascú té. Una gran part de les tasques es fan per parelles o en grups petits ja que és la única forma de resoldre-les, amb el què es reforça el treball compartit i alhora facilita el respecte als diferents ritmes de treball que hi ha a les aules.

La implicació dels alumnes amb diverses dificultats, sobretot conductuals serà més alta. Les tasques a fer, requereixen un esforç manual alt, i això és per a aquest tipus d'alumnat una via de descàrrega, aconseguint que mostrin un especial interès i esforç. Per tant l'activitat, els ajuda a augmentar la seva vàlua i alhora la implicació amb la resta de companys, ja que sovint, acaben superats dels altres.

Aquesta implicació a través de l'esforç i la responsabilitat, condueix a l'alumne a adquirir autonomia i iniciativa personal.

Eines i materials

Eines

La quantitat d'eines necessàries variarà segons el nombre d'alumnes i de com s'organitzin les ses­sions.

• Punxó i feltre
• Tisores
• Cinta mètrica
• Alicates de tall
• Didals
• Agulles de brodar amb punta amb l'ull gran
• Tenalles per foradar diàmetre del forat de 4mm
• Barrina de mà (tall/buidat) número 6 (clavilles)
• Avellanador manual diàmetre 19MM o broca per trepant
• Llima plana 

Materials

	PRODUCTE				Per a 1 TAMBORÍ			Per a 50 TAMBORINS			Establiment
MEMBRANA	Làmina en rotlle de PVC acabat rugós tipus "vedell" de 0,3 mm de gruix (en múltiples colors)				26 x 26 cm			8 m			Altres
	També necessitareu: 1 rotllo de "teló' cada 5 nens/es i un bolígraf per nen
RISCLA	Barra de fibra de vidre polièster diàmetre 2 mm		1 barra de 2 m				70 barres de 2m x 2mm			Ferreteria
	Tub termo-retràctil diàmetre 2,4 mm		2 m				100 m			Lampisteria
	[material alternatiu] Tub macarró transparent D 3 mm		2 m				100 m			Lampisteria
	Fil de polièster, vermell		1 bobina industrial				1 bobina industrial			Altres
	També necessitareu: ·    5 gomets petits per nen/a (si la funda de la riscla és amb tub de macarró, amb bolígraf) ·      1 rotllo de cinta aïllant cada 5 nens/es
COS (tambor)	Tub de PVC de O 200 mm i 4 mm de gruix (estàndard per a desaiguat en la edificació)		1 tall de 200 mm				10 m Els tubs tenen longitud estàndard de 3 m			Lampisteria
	[Opcional] Motllura rematada de planxisteria (material pres­cindible, per evitar la fricció i tall de la membrana sobre la vora del tub)		1,50 m				75 m			Altres
	Paper de vidre "dors verd" del n° 0		1 tros (sisena part) d'un full				1 paquet de 10, tallar cada full en 6			Ferreteria
ENCORDAT I TENSOR		Cordill sintètic "trenar blanc 48-40/4					350 m			Cordilleria
		[material alternatiu] Cordill sintètic de cortina de D 3 mm .
		Un tros petit de cinta aïllant o celo per cada nen/a
		Cordill sintètic "trenat" blanc 48-40/4		1 m		50 m			Cordilleria
		[material alternatiu] Cordill sintètic de cortina de D 3 mm
		[En el cas del 3r Tipus d'Encordat] Espigues estriades de fuster D 8 mm		9		450 unitats			Ferreteria
		[material alternatiu] Pals xinesos				200 unitats			Altres
		[En el cas del 3r Tipus d'Encordat] Cordill sintètic "trenar blanc 48-40/4		2.70 m		135 m			Cordilleria
		[material alternatiu] Cordill sintètic de cortina de d 3 mm
BORDONS	Pals xinesos, amb punta cònica			2 (1 per bordó)		100 unitats			Altres
	Fil de polièster (fil de pescar o niló) O 0,4 mm			140 cm de D 4 mm		70 m de D 4 mm			Ferreteria
SUBJECCIÓ	Baques roscades de mètric 5			2		120 unitats			Ferreteria
	Femelles auto-blocant mètric 5			2		120 unitats			Ferreteria
	Cinta de cotó d'l cm d'ample			1,50 m aprox.		100 m			Cordilleria