Lliçons apreses: implementació de programes de mentoria a diverses ciutats
Kristian Breton @KristianBreton
En els últims cinc anys, l'Acadèmia ha posat en marxa una innovadora forma de potenciar els seus recursos en benefici de joves de secundária que estan en situació d'exclusió. Es tracta de l'Afterschool Mentors Program (ASMP) de STEM, que ha arribat a més de 10 000 joves i que permet formar i contractar com a monitors estudiants de postgrau i becaris postdoctorals per dur a terme programes extraescolars a Nova York. Per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, el programa de mentors es troba en el seu segon semestre i està adaptant mentors per a Tarragona i Barcelona. Aquesta presentació detalla l'experiència adquirida i la importància de ser flexibles en l'aplicació d'un programa d'abast global.
Kristian Breton és director nacional i internacional del Programa extraescolar de STEM de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Nova York, que té el suport de la Fundació Nacional de Ciències (NSF) en col·laboració amb la Universitat Estatal de Nova York (SUNY). Kristian va treballar prèviament per al Departament de Joventut i Desenvolupament Comunitari de la ciutat de Nova York (DYCD), on es controlen i avaluen els programes extraescolars de tota l'àrea de Nova York. Abans de treballar per a l'ajuntament de la ciutat, Kristian va desenvolupar la seva tasca a la zona est de Harlem amb organitzacions comunitáries de base que dissenyaven 1 oferien serveis extraescolars per a joves de secundària i preparatòria.
Anotacions durant la conferència:
Recomana que tots els futurs docents passin un període amb altres docents experimentats, també demana molta més flexibilitat tant en el currículum com en horaris, temporització, localització, etc. També reclama compensar amb més facilitat la feina dels universitaris en forma de crèdits, però no de manera sistemàtica i tots. No tindre aules específiques, que sigui un tot, un conjunt.
Comenta que l'ús de vídeos ajuda i que funcionen tots, tant registrats com fer-ne in situ.
"Un experiment val més que cent opinions d'experts." Kristian Breton.
Per què l'aprenentatge basat en projectes (PBL) i com aplicar-lo?
Cindy Johanson @cinjo
Directora executiva d'Edutopia
Fundació Educativa George Lucas (San Rafael, California, EUA)
L'experiència de milers de mestres de tots els nivells i matèries, avalada per la investigació, confirma que el PBL és una eina eficaç i apassionant d'aprendre i desenvolupar competències d'aprenentatge sòlides necessàries per obtenir l'èxit a l'escola, a la universitat i a la vida. Per què hi ha tants educadors als Estats Units i arreu del món interessats en aquest mètode d'ensenyament? La resposta és una combinació de raons de tota la vida i dels resultats més recents. Aquesta sessió destaca cinc elements bàsics de PBL utilitzats per professors a les escoles. A través d'exemples del món real i recursos web recomanats, els assistents hem observat les darreres experiències d'aplicació d'aquest mètode.
Cindy Johanson, amb més de 25 anys d'experiència liderant el disseny de serveis digitals en educació, actualment dirigeix Edutopia, la Fundació per l'Educació de George Lucas, líder en inspiració i informació sobre el que és innovador en educació primària i secundària.
Anteriorment, Johanson va ser vicepresidenta sénior Public Broadcasting Service (PBS) dels Estats Units, on va llançar el guardonat pbs.org i les seves versions per a nens, pares i mestres.
Anotacions durant la conferència:
Les 5 claus del ABP:
- Connectat amb el món real. Per tal d'aconseguir-ho s'ha d'insistir en la comunitat i en l'entorn fins que s'involucrin.
- Projectes rigorosos que siguin l'element central no utilitzar-ho com a postre.
- Projectes en equip i col·laboradors. Per tal que aprenguin a parlar-se. L'art de la facilitació.
- Crear curiositat per tal que es plantegin preguntes. Què funciona bé en un grup?
- Sistema d'avaluació en concordança. Petites verificacions o fins hi tot que ells mateixos valorin si estan aprenent.
Cindy Johanson amb Neus Sanmartí Puig
Ciència a les escoles de primaria: Oh, no... Què hem fet malament?
Dr. Ioannis Miaoulis @museumofscience
President i director del Boston Museu de Ciéncies (Boston, Massachusetts, EUA)
President de sessió:Jorge Wagensberg, físic
Tot i que els éssers humans fan la majoria dels objectes amb què interactuem i utilitzem dia a dia, al llarg de les seves vides, durant les nostres vides, l'actual currículum d'estudis se centra molt poc en com és el món fet o dissenyat per l'home: plomes, cotxes, píndoles, edificis... tots fruit de les tecnologies i els resultats del procés de disseny d'enginyeria. La majoria dels educadors afirmen que la ciència és la disciplina que ensenya als nens sobre el món que els envolta. No obstant això, els plans d'estudi de ciències se centren en el món natural que constitueix només una petita part del nostre dia a dia. Els nens passen una enorme quantitat de temps d'aprenentatge amb coses que són totalment irrellevants per a les seves vides, i quan es fan adults són tecnològicament analfabets. Ioannis (Yannis) Miaoulis ens ha il·lustrat sobre com el nostre sistema educatiu ha perdut l'oportunitat d'introduir a les escoles el món creat per la humanitat i el procés de disseny d'enginyeria.
Ioannis (Yannis) N. Miaoulis és, des del 2003, president i director del Museu de Ciències de Boston, un dels centres científics més grans i visitats del món. Anteriorment va ser degà de la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Tufts. El 2004 posa en marxa el Center for Technological Literacy® (NCTL®) per millorar el coneixement de l'enginyeria entre la gent de totes les edats i per inspirar els enginyers i científics del futur.
Els seus plans d'estudi han arribat a uns 78 000 professors i 6,5 milions d'estudiants. Miaoulis va obtenir els títols de llicenciatura i de doctorat en Enginyeria Mecànica, i té un màster en Economia per la Universitat de Tufts i un màster en Enginyeria Mecànica pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha publicat més de cent articles i té dues patents.
"La ciència per entendre el món i la tecnologia per canviar-lo." Dr. Ioannis Miaoulis
Dr. Ioannis Miaoulis amb Jorge Wagensberg
Com encoratjar i donar suport a les dones perquè estudiïn ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques?
Gail Cardew @gailsci
Directora de Ciència i Educació de la Royal Institution (Londres, Regne Unit)
El debat sobre la forma d'encoratjar i donar suport a les dones per estudiar STEAM és encara candent, tant al Regne Unit com en altres llocs. Sabem que hi ha molts factors que afecten la percepció que les donés joves i el seu entorn tenen de la ciència; algunes d'aquestes percepcions van començar a una edat força jove, molt abans de descobrir la seva vocació. La Royal
lnstitution (RI) s'ha compromès a encoratjar les joves a pensar més profundament sobre les meravelles i les aplicacions de la ciència. Això inclou assegurar-se que les dones científiques
tenen una gran visibilitat en els seus programes de participació pública i en l'organització d'activitats específiques per a les joves. Un bon exemple és la Lucy, que després d'assistir a una activitat de la RI, va afirmar: «Avui he descobert que m'agrada la ciència!».
Gail Cardew amb Coral Regí
Cas d'èxit local
L'Institut Menéndez y Pelayo i l'Ajuntament de Barcelona
A càrrec de Marta Ponti.
Intervenir en la millora de l'espai públic i participar en la construcció d'una ciutat més segura, més solidària, més neta, menys sorollosa, més verda i més sostenible, és l'objectiu d'aquesta experiència que els alumnes d'aquest institut duen a terme a través del programa de geolocalització «CitizenSqkm», un mapa en el qual elaboren un cens dels aspectes positius i negatius del camí escolar. Ens han explicat la gestació, la tecnologia utilitzada i el seu procés i resultats. Tot i les dificultats tècniques que han sorgit, han realitzat una molt bona explicació del seu projecte.
Podeu consultar més informació a: escolaorlandai.blogspot.com.es
Alumnes de l'Institut Méndez y Pelayo
