BREU INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’OBJECTES
ANÀLISI D'OBJECTES
PRESENTACIÓ del treball i de la PROGRAMACIÓ
DURADA i METODOLOGIA
OBJECTIUS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Eines i materials
Construcció del tambroí
Fitxa de l'alumne
Mostrando entradas con la etiqueta Tecno-Música. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tecno-Música. Mostrar todas las entradas
domingo, 12 de abril de 2015
sábado, 11 de abril de 2015
BREU INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI D’OBJECTES
Per què analitzem els objectes?
- Per saber per a què s’utilitza
- Per conèixer les mides
- Per conèixer el procés de fabricació (materials, cost)
- Per conèixer elements substitutius
- Per saber de quines peces està format, com s’anomenen, com estan unides
EXEMPLE DE MÈTODE D’ANÀLISI
Fase 1: Anàlisi global. Identificar l’objecte, dir-ne el nom i la seva utilitat
Fase 2: Anàlisi anatómica. Observar l’aspecte (forma, color, textura,...) i descriure’l breument. Primer en conjunt i després peça a peça, es a dir, desmuntat. Farem un esbós de l’especejament, numerarem i anomenarem les peces.
Fase 3: Anàlisi funcional. Investigar el funcionament de cada peça i la seva funció en el conjunt
Fase 4: Anàlisi técnica. Especificar les característiques relacionades amb la fabricació i la utilització. És complementa amb un croquis de l’objecte. També saber les mides, pes, materials, cost, seguretat en l’ús.
Fase 5: Anàlisi històrica i social. Estudiar l’evolució de l’objecte, com a influït aquest fet en la societat (demanda social), que s’emprava abans de que existís.
Fase 1: Anàlisi global. Identificar l’objecte, dir-ne el nom i la seva utilitat
Fase 2: Anàlisi anatómica. Observar l’aspecte (forma, color, textura,...) i descriure’l breument. Primer en conjunt i després peça a peça, es a dir, desmuntat. Farem un esbós de l’especejament, numerarem i anomenarem les peces.
Fase 3: Anàlisi funcional. Investigar el funcionament de cada peça i la seva funció en el conjunt
Fase 4: Anàlisi técnica. Especificar les característiques relacionades amb la fabricació i la utilització. És complementa amb un croquis de l’objecte. També saber les mides, pes, materials, cost, seguretat en l’ús.
Fase 5: Anàlisi històrica i social. Estudiar l’evolució de l’objecte, com a influït aquest fet en la societat (demanda social), que s’emprava abans de que existís.
viernes, 10 de abril de 2015
ANÀLISI D'OBJECTES
Com ja coneixeu, la tecnologia tracta dels productes artificials creats per l'home, per millorar les seves condicions de vida. També tracta sobre els processos de creació d'objectes, els materials, les eines, i les tècniques necessàries per construir-los.
L'anàlisi permet, llavors respondre a preguntes tals com:
En cada producte de l'activitat tècnica hi ha tancats múltiples elements del coneixement humà:
Un procés d'anàlisi sistemàtic pot girar entorn de diferents nuclis d'interès. Cadascun ens ofereix diferents informacions que es complementen entre si, i la informació que podem obtenir de cadascun ens permet iniciar altres anàlisis. Deus fixar-te en els diferents aspectes que configuren la raó de ser d'un objecte tècnic: el seu context, els seus diferents valors; amb això tindràs accés al coneixement dels diferents sabers implicats en ell. Un dels mètodes és un procés qüestionari sobre l'objecte que va des d'aquest a la necessitat que satisfà.
ANÀLISI ANATÒMIC O MORFOLÒGIC. Quina forma té?
El procés tecnològic (procés per a la creació d'objectes) comença amb el plantejament d'un problema, necessitat o situació que cal solucionar mitjançant el disseny d'un objecte tecnològic.
Per crear hem de saber analitzar objectes, i aprendre de les decisions que s'han pres en el seu procés de disseny i construcció.
Per crear hem de saber analitzar objectes, i aprendre de les decisions que s'han pres en el seu procés de disseny i construcció.
Analitzar significa estudiar, investigar, examinar. L'anàlisi tècnica, amb ajuda del coneixement científic, tecnològic, gràfic... estudia i explora els productes i els processos tècnics.
Mitjançant l'anàlisi podem conèixer com és una cosa o fenomen, com es comporta o funciona i, en el cas dels productes tecnològics, també per a què serveixen. Però l'anàlisi permet conèixer, a més, altres aspectes: Com es relacionen les diferents tecnologies utilitzades per produir-ho i quines implicacions econòmiques té, per comprendre si és factible realitzar-ho i baix quines circumstàncies.
Mitjançant l'anàlisi podem conèixer com és una cosa o fenomen, com es comporta o funciona i, en el cas dels productes tecnològics, també per a què serveixen. Però l'anàlisi permet conèixer, a més, altres aspectes: Com es relacionen les diferents tecnologies utilitzades per produir-ho i quines implicacions econòmiques té, per comprendre si és factible realitzar-ho i baix quines circumstàncies.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Lupa.JPG
L'anàlisi permet, llavors respondre a preguntes tals com:
- Quines parts o peces componen aquest producte tecnològic?
- Com es relacionen entre si?
- Perquè el producte tecnològic compleixi adequadament la seva funció quines parts són essencials i quins no?
- Quines necessitats permet satisfer?
- De quin materials està fet el producte?
- En què és similar i/o diferent d'altres productes tecnològics que compleixen la mateixa funció?
En cada producte de l'activitat tècnica hi ha tancats múltiples elements del coneixement humà:
- Part de la cultura tècnica, (procediments de fabricació, coneixements sobre materials, el seu ús i les eines emprades per transformar-los).
- Coneixements científics, (lleis sobre la matèria i els sistemes físics).
- La trajectòria històrica, d'aquest tipus d'objecte i els problemes que resol (canvis de forma i estructura, de funcionament i materials empleats).
- Criteris estètics i plàstics, característics d'una cultura, aplicats als seus objectes materials.
Un procés d'anàlisi sistemàtic pot girar entorn de diferents nuclis d'interès. Cadascun ens ofereix diferents informacions que es complementen entre si, i la informació que podem obtenir de cadascun ens permet iniciar altres anàlisis. Deus fixar-te en els diferents aspectes que configuren la raó de ser d'un objecte tècnic: el seu context, els seus diferents valors; amb això tindràs accés al coneixement dels diferents sabers implicats en ell. Un dels mètodes és un procés qüestionari sobre l'objecte que va des d'aquest a la necessitat que satisfà.
ANÀLISI ANATÒMIC O MORFOLÒGIC. Quina forma té?
jueves, 9 de abril de 2015
PRESENTACIÓ del treball i de la PROGRAMACIÓ
L'elaboració del
tamborí de plàstic s'ha fet amb objectiu de complementar i acompanyar amb la
percussió tradicional el flabiol de plàstic elaborat per a les escoles. El
tamborí es pot considerar també com un instrument de percussió addicionat a
l'aula.
El flabiol i el
tamborí són dos instruments que tant en la música antiga, com en la música
tradicional catalana, els fa servir interpretativament un sol músic,
executant-los alhora de manera que un únic intèrpret executa melodia i ritme. A
més el tamborino, al contenir bordons de corda, que vibren conjuntament amb la
membrana, produeixen una nota contínua que afinada amb la ressonància del
tambor, i per tant sumada a aquesta, generen un harmònic afinat amb el to de la
melodia del flabiol. Aquesta característica multifuncional des del punt de
vista melòdic, rítmic i harmònic, és una de les condicions que han permès
perpetuar al llarg de la història, aquest instrumentista, ja que amb un únic
músic es pot acompanyar una dansa, un ball etc... amb una despesa econòmica reduïda
respecte a un conjunt instrumental de major nombre de músics.
Aquests valors de
l'instrument que anomenem genèricament tamborí o tamborino, fan que caigui
adaptar-lo també a les característiques escolars que ja proporciona el flabiol
de plàstic esmentat.
A Catalunya
podríem considerar que actualment tenim tres tipologies de tamborí
diferenciables: el tamborí de la cobla moderna de sardanes (petit i de so molt
agut, sempre penjat del braç), el tamborí tradicional de tipus renaixentista
(molt més gros i més greu, sense riscla de fusta, sostingut amb la mà o penjant
del cos, i que trobem a Catalunya i a les illes), i el tamborí tipus "bombo
o "caixa" en vertical i centrat, usat a les comarques al voltant del
Montseny.
S'ha optat per la
tipologia renaixentista, ja que per les seves dimensions facilita la tècnica
interpretativa, alhora que la seva tècnica constructiva també en fa viable la
seva auto-construcció per part de l'alumne.
A través de la
recerca tecnològica i didàctica per a elaborar i usar el tamborino, es crea
aquest projecte d'innovació educativa en els àmbits artístic, científic-tecnològic
i matemàtic, des del treball de les competències bàsiques. Els alumnes posen en
marxa el coneixement de diferents disciplines que s'utilitzen per arribar a objectiu:
tenir un instrument de percussió de qualitat, i construït per ells mateixos.
El tamborino és
un instrument molt adequat per als diferents nivells i estudis de secundària.
Per a obtenir un
tamborí, és necessari un esforç significatiu de l'alumne per a aconseguir-lo
per a si mateix, fet que li aportarà una gran satisfacció personal en haver-lo
assolit finament. Tot això va augmentant i millorant considerablement durant
l'evolució del treball, de forma natural i a través de la motivació del
resultat obtingut.
El baix cost
material, fomenta el valor al treball i l'esforç com a mitjà per a assolir
fites importants i de bon resultat, impulsant els valors personals
(coneixement, raonament i esforç individual i compartit) per sobre dels materials.
Ja existeix una àmplia
recerca dels materials i eines que existeixen actualment i les seves
característiques. Tot i això, cal tenir en compte que les possibilitats són
moltes i que tot i que s'exposa una d'elles, també n’hi ha d’altres també molt
interessants. Aquest aspecte és especialment important pel que fa a la recerca tecnològica.
Per aquest motiu es planteja l’anàlisi d’objectes complementar el projecte
d'innovació educativa en l’àmbit de l’ensenyament a secundària.
En conseqüència,
el tamborí, juntament amb el flabiol, esdevenen instruments que aporten sentit
de comunitat, amb els que compartir i viure la música més enllà de l'aula, gràcies
a les seves característiques. Aquesta reflexió ens acosta a la competència
social i ciutadana amb la que aprenen a conviure i habitar el món.
miércoles, 8 de abril de 2015
DURADA i METODOLOGIA
La durada necessària per a l’elaboració deis tamborins és d'unes 5 sessions aproximadament. L’organització del temps, els agrupaments i els espais per a elaborar el tamborí, depenen de les possibilitats i característiques de cada centre educatiu, i és per tant un paràmetre variable.
La unitat didàctica es troba redactada com a text instructiu, incloent-hi els processos matemàtics necessaris sobre la geometria i amb alguna proposta didàctica en relació als seus càlculs. El plantejament i l'elaboració són concretats segons el currículum i les proves de competències bàsiques de matemàtiques de secundària. Els objectius, continguts i criteris d'avaluació que s'exposen en el següent apartat són una proposta general sobre els aspectes que es poden desenvolupar i avaluar.
Serà tasca dels docents els qui escolliran quina activitats és la més adients per als seus alumnes, així com quins objectius, continguts i criteris d'avaluació són els que es prioritzen per a l’elaboració del tamborí. En qualsevol cas, és important que els alumnes reflexionin i analitzin tot allò que observen i fan. El procés d'elaboració i els resultats, serviran per a que l'alumne vagi experimentant i reflexionant el perquè acaba tenint un bon instrument.
El tamborí es desenvolupa des de diferents competències, destacant-ne les següents en relació a les àrees avaluables:
• Artística i cultural: Treball tecnològic i manual, en relació a la producció i anàlisi del so, amb l'objectiu d'obtenir un instrument musical.
• Matemàtica: Geometria (àrees, perímetre, diàmetre i radi) de la circumferència; el quadrat i el triangle (àrees i alçada i relacions perimetrals); i el cilindre (volum i desenvolupament). Instruments, tècniques i unitats de mesura.
• Coneixement i interacció amb el món físic (coneixement científic): Les propietats dels materials. La producció sonora (vibracions deis materials).
També s'hi troba implícita la competència comunicativa en la introducció de vocabulari sobre eines, materials, i parts de l'instrument; així com la possible elaboració d'un text instructiu.
En començar el procés de construcció, l'ús de la mesura i el càlcul seran un dels recursos que conduiran als alumnes cap a un major rigor i precisió en l'elaboració del tamborí, fent ús d'eines apropiades i diverses. L’observació, manipulació i anàlisi de la geometria i la relació amb el càlcul és la base del pensament matemàtic en aquest treball.
L’experiència adquirida en el procés elaboració del tamborí, porta a l'alumne a observar, provar i analitzar les seves accions sobre els materials, apropant-se al coneixement tecnològic i científic.
Per una banda, cal que cada alumne s'esforci en resoldre aquelles activitats en les que més dificultat mostra, i per altra, fomenta la responsabilitat i augment d'autoestima per allò que resol; ja que sovint són tasques que no ha fet mai o que ha fet molt puntualment (cosir, cargolar, tensar, etc...). Un dels aspectes destacats d'aquestes activitats tecnològiques és la construcció d'un suport per tallar el tub de 20 cm de diàmetre necessari per al cos del tamborí.
La cooperació en les tasques és un altre aspecte imprescindible. Cal que tots assoleixin objectiu que per tant, assumeixin una o altra responsabilitat (aprenentatge cooperatiu) tant pel que fa a les noves destreses que posin en marxa, com també per les habilitats que cadascú té. Una gran part de les tasques es fan per parelles o en grups petits ja que és la única forma de resoldre-les, amb el què es reforça el treball compartit i alhora facilita el respecte als diferents ritmes de treball que hi ha a les aules.
La implicació dels alumnes amb diverses dificultats, sobretot conductuals serà més alta. Les tasques a fer, requereixen un esforç manual alt, i això és per a aquest tipus d'alumnat una via de descàrrega, aconseguint que mostrin un especial interès i esforç. Per tant l'activitat, els ajuda a augmentar la seva vàlua i alhora la implicació amb la resta de companys, ja que sovint, acaben superats dels altres.
Aquesta implicació a través de l'esforç i la responsabilitat, condueix a l'alumne a adquirir autonomia i iniciativa personal.
La unitat didàctica es troba redactada com a text instructiu, incloent-hi els processos matemàtics necessaris sobre la geometria i amb alguna proposta didàctica en relació als seus càlculs. El plantejament i l'elaboració són concretats segons el currículum i les proves de competències bàsiques de matemàtiques de secundària. Els objectius, continguts i criteris d'avaluació que s'exposen en el següent apartat són una proposta general sobre els aspectes que es poden desenvolupar i avaluar.
Serà tasca dels docents els qui escolliran quina activitats és la més adients per als seus alumnes, així com quins objectius, continguts i criteris d'avaluació són els que es prioritzen per a l’elaboració del tamborí. En qualsevol cas, és important que els alumnes reflexionin i analitzin tot allò que observen i fan. El procés d'elaboració i els resultats, serviran per a que l'alumne vagi experimentant i reflexionant el perquè acaba tenint un bon instrument.
El tamborí es desenvolupa des de diferents competències, destacant-ne les següents en relació a les àrees avaluables:
• Artística i cultural: Treball tecnològic i manual, en relació a la producció i anàlisi del so, amb l'objectiu d'obtenir un instrument musical.
• Matemàtica: Geometria (àrees, perímetre, diàmetre i radi) de la circumferència; el quadrat i el triangle (àrees i alçada i relacions perimetrals); i el cilindre (volum i desenvolupament). Instruments, tècniques i unitats de mesura.
• Coneixement i interacció amb el món físic (coneixement científic): Les propietats dels materials. La producció sonora (vibracions deis materials).
També s'hi troba implícita la competència comunicativa en la introducció de vocabulari sobre eines, materials, i parts de l'instrument; així com la possible elaboració d'un text instructiu.
En començar el procés de construcció, l'ús de la mesura i el càlcul seran un dels recursos que conduiran als alumnes cap a un major rigor i precisió en l'elaboració del tamborí, fent ús d'eines apropiades i diverses. L’observació, manipulació i anàlisi de la geometria i la relació amb el càlcul és la base del pensament matemàtic en aquest treball.
L’experiència adquirida en el procés elaboració del tamborí, porta a l'alumne a observar, provar i analitzar les seves accions sobre els materials, apropant-se al coneixement tecnològic i científic.
Per una banda, cal que cada alumne s'esforci en resoldre aquelles activitats en les que més dificultat mostra, i per altra, fomenta la responsabilitat i augment d'autoestima per allò que resol; ja que sovint són tasques que no ha fet mai o que ha fet molt puntualment (cosir, cargolar, tensar, etc...). Un dels aspectes destacats d'aquestes activitats tecnològiques és la construcció d'un suport per tallar el tub de 20 cm de diàmetre necessari per al cos del tamborí.
La cooperació en les tasques és un altre aspecte imprescindible. Cal que tots assoleixin objectiu que per tant, assumeixin una o altra responsabilitat (aprenentatge cooperatiu) tant pel que fa a les noves destreses que posin en marxa, com també per les habilitats que cadascú té. Una gran part de les tasques es fan per parelles o en grups petits ja que és la única forma de resoldre-les, amb el què es reforça el treball compartit i alhora facilita el respecte als diferents ritmes de treball que hi ha a les aules.
La implicació dels alumnes amb diverses dificultats, sobretot conductuals serà més alta. Les tasques a fer, requereixen un esforç manual alt, i això és per a aquest tipus d'alumnat una via de descàrrega, aconseguint que mostrin un especial interès i esforç. Per tant l'activitat, els ajuda a augmentar la seva vàlua i alhora la implicació amb la resta de companys, ja que sovint, acaben superats dels altres.
Aquesta implicació a través de l'esforç i la responsabilitat, condueix a l'alumne a adquirir autonomia i iniciativa personal.
martes, 7 de abril de 2015
Eines i materials
Eines
La quantitat d'eines necessàries
variarà segons el nombre d'alumnes i de com s'organitzin les sessions.
- Punxó i feltre
- Tisores
- Cinta mètrica
- Alicates de tall
- Didals
- Agulles de brodar amb punta amb l'ull gran
- Tenalles per foradar diàmetre del forat de 4mm
- Barrina de mà (tall/buidat) número 6 (clavilles)
- Avellanador manual diàmetre 19MM o broca per trepant
- Llima plana
Materials
PRODUCTE
|
Per a 1
TAMBORÍ
|
Per a 50
TAMBORINS
|
Establiment
|
||||||||
MEMBRANA
|
Làmina en
rotlle de PVC acabat rugós tipus "vedell" de 0,3 mm de gruix (en
múltiples colors)
|
26 x 26 cm
|
8 m
|
Altres
|
|||||||
També
necessitareu: 1 rotllo de "teló' cada 5 nens/es i un bolígraf per nen
|
|||||||||||
RISCLA
|
Barra de
fibra de vidre polièster diàmetre 2 mm
|
1 barra de 2
m
|
70 barres de
2m x 2mm
|
Ferreteria
|
|||||||
Tub
termo-retràctil diàmetre 2,4 mm
|
2 m
|
100 m
|
Lampisteria
|
||||||||
[material
alternatiu]
Tub macarró
transparent D 3 mm
|
2 m
|
100 m
|
Lampisteria
|
||||||||
Fil de
polièster, vermell
|
1 bobina
industrial
|
1 bobina
industrial
|
Altres
|
||||||||
També
necessitareu:
·
5 gomets petits per nen/a (si la funda de la riscla és amb tub de
macarró, amb bolígraf)
·
1 rotllo de cinta aïllant cada 5 nens/es
|
|||||||||||
COS (tambor)
|
Tub de PVC
de O 200 mm i 4 mm de gruix
(estàndard per a desaiguat en la edificació) |
1 tall de
200 mm
|
10 m
Els tubs
tenen longitud estàndard de 3 m
|
Lampisteria
|
|||||||
[Opcional]
Motllura
rematada de planxisteria (material prescindible, per evitar la fricció i
tall de la membrana sobre la vora del tub)
|
1,50 m
|
75 m
|
Altres
|
||||||||
Paper de
vidre "dors verd" del n° 0
|
1 tros
(sisena part) d'un full
|
1 paquet de
10, tallar cada full en 6
|
Ferreteria
|
||||||||
ENCORDAT I TENSOR
|
Cordill
sintètic "trenar blanc 48-40/4
|
350 m
|
Cordilleria
|
||||||||
[material
alternatiu]
Cordill
sintètic de cortina de D 3 mm .
|
|||||||||||
Un tros
petit de cinta aïllant o celo per cada nen/a
|
|||||||||||
Cordill
sintètic "trenat" blanc 48-40/4
|
1 m
|
50 m
|
Cordilleria
|
||||||||
[material
alternatiu]
Cordill
sintètic de cortina de D 3 mm
|
|||||||||||
[En el cas
del 3r Tipus d'Encordat] Espigues estriades de fuster D 8 mm
|
9
|
450 unitats
|
Ferreteria
|
||||||||
[material
alternatiu]
Pals xinesos
|
200 unitats
|
Altres
|
|||||||||
[En el cas
del 3r Tipus d'Encordat] Cordill sintètic "trenar blanc 48-40/4
|
2.70 m
|
135 m
|
Cordilleria
|
||||||||
[material
alternatiu]
Cordill
sintètic de cortina de d 3 mm
|
|||||||||||
BORDONS
|
Pals
xinesos, amb punta cònica
|
2 (1 per
bordó)
|
100 unitats
|
Altres
|
|||||||
Fil de
polièster (fil de pescar o niló) O 0,4 mm
|
140 cm de D
4 mm
|
70 m de D 4
mm
|
Ferreteria
|
||||||||
SUBJECCIÓ
|
Baques
roscades de mètric 5
|
2
|
120 unitats
|
Ferreteria
|
|||||||
Femelles
auto-blocant mètric 5
|
2
|
120 unitats
|
Ferreteria
|
||||||||
Cinta de
cotó d'l cm d'ample
|
1,50 m
aprox.
|
100 m
|
Cordilleria
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)